Contingut
El webcap de càmfora (Cortinarius camphoratus) és un bolet lamel·lar de la família de la teranyina i del gènere teranyina. Descrit per primera vegada el 1774 per Jacob Schaeffer, un botànic alemany, i anomenat ametista xampinyó. Els seus altres noms:
- xampinyó de color porpra pàl·lid, de 1783, A. Batsh;
- xampany de canfora, des del 1821;
- webcap de cabra, des de 1874;
- teranyina amatista, L. Kele.
Com és un webcap de càmfora?
Una característica d’aquest tipus de cossos fructífers és un tap que és uniforme, com si estigués tallat al llarg d’una brúixola. El bolet creix fins a una mida mitjana.
Descripció del barret
El barret és esfèric o té forma de paraigua. En exemplars joves, és més arrodonit, amb les vores doblegades estirades per un vel. A l'edat adulta, es redreça, esdevenint gairebé recte, amb una elevació suau al centre. La superfície és seca, vellutada, coberta de fibres toves longitudinals. Diàmetre de 2,5-4 a 8-12 cm.
El color és desigual, amb taques i ratlles longitudinals, que canvia notablement amb l’edat. El centre és més fosc, les vores són més clares. El webcap jove de càmfora té un delicat color amatista, de color porpra clar, amb venes grises pàl·lides. A mesura que madura, es converteix en una espígola, gairebé blanca, que conserva una taca més fosca i marró-porpra al centre del capell.
La polpa és densa, carnosa, de color amb capes alternatives de color lila blanc o espígol. Els més grans tenen un matís vermellós. Les plaques de l’himenòfor són freqüents, de diverses mides, amb acreció dentada, en les primeres etapes del creixement, cobertes amb un vel blanc-gris de l’aranya. En exemplars joves, tenen un color lila pàl·lid, que canvia a marró-sorrenc o ocre. La pols d’espores és marró.
Descripció de la cama
El webcap de càmfora té una cama cilíndrica densa, carnosa, lleugerament eixamplada cap a l’arrel, recta o lleugerament corba. La superfície és llisa, de feltre vellutat, hi ha escates longitudinals. El color és desigual, més clar que la gorra, blanc-lila o lila. Cobert amb una flor blanca i pluvial. La longitud de la cama és de 3-6 cm a 8-15 cm, el diàmetre és d’1 a 3 cm.
On i com creix
El webcap de càmfora és comú a tot l’hemisferi nord. Hàbitat: Europa (Illes Britàniques, França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Suècia, Polònia, Bèlgica) i Amèrica del Nord. També es troba a Rússia, a les regions del nord de la taiga, a les regions de Tatarstan, Tver i Tomsk, als Urals i a Carèlia.
El webcap de càmfora creix als boscos d’avets i al costat de l’avet, als boscos de coníferes i mixtes. Normalment la colònia està representada per un petit grup de 3-6 exemplars repartits lliurement pel territori. Ocasionalment es poden veure formacions més nombroses. El miceli dóna els seus fruits des de finals d’agost fins a octubre, romanent en un lloc durant diversos anys.
El bolet és comestible o no
El webcap de càmfora és una espècie no comestible. Tòxic.
Els dobles i les seves diferències
El webcap de càmfora es pot confondre amb altres espècies de Cortinarius de color porpra.
Webcap blanc-porpra... Bolet comestible condicionalment de mala qualitat. La polpa té una desagradable olor a moix. El seu color és més clar i té una mida inferior a la càmfora.
Webcap de cabra o cabra... Tòxic. Té una tija tuberosa pronunciada.
Webcap plata... Incomestible. Es distingeix per un color clar, gairebé blanc, amb un to blavós, una gorra.
Webcap blau... Incomestible. Es diferencia en una tonalitat més blava.
Conclusió
La càmera web de càmfora és un fong lamel·lar tòxic amb una polpa d’olor desagradable. Viu a tot arreu de l’hemisferi nord, en boscos de coníferes i mixtes, formant micoriza amb avet i avet. Creix de setembre a octubre. Té contrapartides no comestibles d'entre les webs blanques. No es pot menjar.