Contingut
Recentment es va descriure el fong de l’arç cerval d’arç marí, abans es considerava una varietat del fong de la carballa falsa. Pertany a plantes perennes, creix a l'arç cerval (en arbustos vells i vius).
Descripció del fong de tinder buckthorn
Els cossos fruiters són sèssils, durs i de diverses formes. Poden ser en forma de peül, arrodonides, mig en forma, mig estenudes. Mides: 3-7x2-5x1,5-5 cm.
La superfície del capell d’un exemplar jove és prima, vellutada, de color marró groguenc. En el procés de creixement, es torna nu, solcat, amb zones convexes, l’ombra és del marró grisenc al gris fosc, sovint coberta d’algues epifítiques o molses.
La vora del capell és arrodonida, apagada, en un fong adult o quan s’asseca, sovint s’esquerda des de la base. Teixit: de marró a marró rovellat, llenyós, sedós al tall.
La capa portant espores és marró, marró, marró rovellat. Els porus són petits, arrodonits. Les espores són de forma força regular, esfèriques o ovoides, de parets primes, pseudoamiloides, la seva mida és de 6-7,5x5,5-6,5 micres.
On i com creix
S’instal·la en matolls costaners o fluvials d’arç cerval. Es troba a Europa, Sibèria Occidental, Àsia Central i Central.
El bolet és comestible o no
Es refereix a espècies no comestibles. No se la mengen.
Els dobles i les seves diferències
El polipor d’arç cerval microscòpicament pràcticament no difereix del fals roure. En el primer, els cossos del fruit són més petits, difereixen en la forma correcta (en forma de peül o rodona), els porus són més grans i prims.
El fals fong de roure és inicialment un formatge de color marró rovellat sense forma, que en un exemplar madur adquireix una forma en forma de peül o en forma de coixí i un color marró gris. La superfície és accidentada, amb solcs amples i esquerdes. Mida: de 5 a 20 cm La polpa és llenyosa i molt dura.
Pertanyen a bolets cosmopolites, són freqüents als llocs on creixen roures. Provoquen podridura blanca als arbres.
Conclusió
El fong d’aragost marí és un paràsit força agressiu envers els arbres on creix. Provoca una malaltia fúngica a l’arbust: podridura blanca. A Bulgària s’inclou a la Llista Vermella.