Melanoleuca en blanc i negre: descripció i foto

Nom:Melanoleuca en blanc i negre
Nom llatí:Melanoleuca melaleuca
Un tipus: Condicionalment comestible
Sinònims:Melanoleuca cognata, Melanoleuca vulgaris, Melanoleuca vulgaris, relacionada amb Melanoleuca
Característiques:
  • Grup: lamel·lar
  • Plaques: adherents
Sistemàtica:
  • Departament: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • Espècie: Melanoleuca melaleuca (Melanoleuca en blanc i negre)

Un bolet de petites dimensions anomenat melanoleuca en blanc i negre pertany a la família Row. També conegut com melanoleucus vulgaris o relacionat amb melanoleucis.

Com són els melanoleuks en blanc i negre?

Aquesta còpia es presenta en forma de gorra i pota amb les característiques següents:

  1. El casquet és convex, la mida del qual arriba fins a 10 cm de diàmetre. Amb l’edat, es prostra amb un tubercle més fosc al centre. La superfície de la tapa és seca, llisa i mat amb vores lleugerament caigudes. Pintada en tons gris fosc o marró, en estius secs, la pell es crema i adopta un to marró pàl·lid.
  2. Les plaques són estretes, freqüents, adherents al pedicle, eixamplades al centre. Inicialment pintades de blanc, més tard es tornen de color marró clar.
  3. La cama és rodona i prima, arriba als 7 cm de llargada i l’amplada fa aproximadament 1 cm de diàmetre. Lleugerament eixamplat a la base, dens, nerviós longitudinal i fibrós. La seva superfície és seca, de colors marrons amb fibres negres longitudinals.
  4. Les espores són rugoses, ovat-el·lipsoïdals. La pols d’espores és groguenca pàl·lida.
  5. La polpa és fluixa i tova, a una edat jove té un color gris clar i a una edat madura és marró. Emet un subtil aroma especiat.

On creixen els melanoleucs en blanc i negre

Molt sovint, aquesta espècie creix en boscos mixtos i caducifolis. De vegades també es pot trobar en jardins, parcs i vores de carretera. El moment òptim per fructificar és de maig a octubre. Creix tant a la vegada com en grups petits.

És possible menjar melanoleuks en blanc i negre

Hi ha informació variada i contradictòria sobre l’edibilitat de la melanoleuca en blanc i negre. Per tant, alguns experts classifiquen aquesta espècie com a bolets comestibles, mentre que d’altres consideren que aquest exemplar és condicionalment comestible. No obstant això, la seva opinió és que la melanoleuca en blanc i negre no és verinosa i només es pot utilitzar com a aliment després d'un tractament tèrmic preliminar.

Important! Les potes de la melanoleuca en blanc i negre són especialment rígides, per això es recomana menjar només barrets.

Fals dobles

El blanc i negre de Melanoleuca té similituds externes amb alguns parents de la família Ryadovkovy.

  1. Melanoleuca ratllada - es refereix a bolets comestibles condicionalment. El cos del fruit és de color gris marró o vermellós. De ben jove, la carn és blanquinosa o grisa, en madures adquireix un to marró.
  2. Melanoleuca berrugues - un bolet comestible. El barret és carnós, de colors groc-marró. Un tret distintiu és la tija cilíndrica, la superfície de la qual està coberta de berrugues.
  3. Melanoleuca de pota curta - la forma del capell és similar a l'espècie que es considera, però, la cama del doble és molt més curta, que fa només 3-6 cm. És comestible.

Normes de cobrament

Quan es recull la melanoleuca en blanc i negre, és recomanable guiar-se per les regles següents:

  1. Els millors envasos per a bolets són cistelles de vímet, que permetran que els regals del bosc “respirin”. Les bosses de plàstic definitivament no són adequades per a aquests propòsits.
  2. No recolliu exemplars vells, podrits i danyats.
  3. Es recomana tallar el bolet amb un ganivet, però es permet eliminar-lo del sòl amb cura sense danyar el miceli.

Ús

Aquest exemplar és adequat per a tot tipus de processament: està guisat, salat, assecat, fregit i adobat. No obstant això, abans de procedir directament a la cocció, s’hauria de processar el melanoleuc en blanc i negre. Per fer-ho, s’ha de rentar cada còpia, retirar les potes, i coure-la durant 15 minuts com a mínim, després de la qual cosa es pot continuar cuinant el plat.

Important! No cal sucar la melanoleuca en blanc i negre, ja que no té un sabor amarg i no conté toxines.

Conclusió

El blanc i negre de Melanoleuca és una espècie força rara. Es troba no només en boscos mixtos i caducifolis, sinó també en parcs, jardins i al llarg de carreteres. Prefereix créixer d’un en un, però de vegades tendeix a formar grups reduïts. Aquesta espècie es classifica com un bolet comestible de la categoria més baixa. Té un sabor dolç i farinós i un aroma agradable.

Doneu comentaris

Jardí

Flors

Construcció