Contingut
Totes les instruccions per mantenir les xinxilles esmenten que cal proporcionar a l’animal l’oportunitat de nedar almenys 2 vegades a la setmana. Però si una persona amb la paraula "banyar-se" té una associació immediata amb una dutxa, un bany o un estany, les xinxilles no ho són.
L’habitant d’alta muntanya, situat per sobre del nivell dels núvols, està poc adaptat per nedar a l’aigua. La pell gruixuda de les xinxilles absorbeix bé l’aigua i es torna molt pesada. Després del bany, la pell no s’asseca bé, ja que l’aire no circula entre els pèls.
Viure en un clima sec amb relativament la mateixa temperatura durant tot l'any va fer que a la xinxilla li falten glàndules sudorípares que regulin la transferència de calor a la calor i la capacitat de la pell per eliminar la humitat. I la pell gruixuda, que ajuda el rosegador a mantenir una temperatura corporal constant en qualsevol estació de l’any, no s’asseca en absolut i, quan està mullat, comença a podrir-se.
Tenint en compte les condicions de vida salvatge dels rosegadors, només hi pot haver una resposta a la pregunta de si és possible banyar una xinxilla a l’aigua: no. Però amb una advertència.
Aquesta és l’única opció: a causa d’una diarrea severa, l’animal es va convertir en un terreny de fem. L’animal s’haurà de rentar amb aigua neta i tèbia. No utilitzeu detergents. No s'han desenvolupat xampús especials per a les xinxilles, i els xampús normals o per a altres animals poden causar irritació de la pell o fins i tot intoxicacions en un rosegador. El xampú no es pot rentar completament de la capa, ja que interfereix la densitat de la pell.
Els procediments d’aigua són perillosos per a la vida de la xinxilla i, si és possible, és millor no banyar l’animal, sinó tallar-ne la pell amb cura. Tornarà a créixer ràpidament. El propietari del rosegador realitza el procediment d’aigua pel seu propi risc i corre el risc amb moltes possibilitats de perdre la mascota com a conseqüència d’hipotèrmia o malaltia fúngica.
Si encara calia banyar la xinxilla amb aigua, s’haurà d’assecar i escalfar a fons. La millor opció per a aquest assecat es troba al si del propietari. A causa de la densitat, la pell de les xinxilles s’asseca durant molt de temps. Això vol dir que el propietari ha d'estar preparat per servir de protecció solar durant molt de temps.
Però, llevat que sigui absolutament necessari, és millor no experimentar, no banyar la xinxilla, sinó utilitzar sorra volcànica especial.
Banyar xinxilles
Per a una neteja completa de les pells, els rosegadors reben banys de pols especials. A les xinxetes els agrada molt nedar i poden fer aquest procediment cada dia si se’ls dóna l’oportunitat.
Els propietaris han de limitar inevitablement les seves mascotes a plaers, ja que la "sorra" per banyar-se xinxilles només es diu així per simplicitat. Aquí no tot és senzill i, per a un bany adequat d’un animal, cal acostar-se acuradament a l’elecció d’aquesta "sorra".
Com triar sorra
En condicions naturals, les xinxilles es banyen en pols volcànica, per tant, el nom de "sorra" quan s'aplica a la substància que omple el banyador és molt arbitrari. De fet, és pols, la qual cosa crea dificultats addicionals per als propietaris d’aquests adorables animals.
Les partícules d’aquesta sorra són massa grans i esmolades. Danyen el pelatge de la xinxilla. Fins i tot si tamiceu sorra ordinària a través d’un colador fi, les seves partícules seguiran sent massa fortes. A més, sol haver-hi moltes partícules de quars a la sorra fluvial i marina.
En comprar pols de lava, heu d’assegurar-vos que no brilli. La sorra / pols de bona qualitat per nedar les xinxilles ha de ser mat. La brillantor significa la presència de partícules de quars que danyaran la capa.
Un farcit d’alta qualitat absorbeix molt bé la pols. Si hi deixeu caure aigua, la sorra l’hauria d’absorbir immediatament. La bola, rodada de sorra humida, conserva la seva forma després de l’assecat.
Es pot afegir talc a la pols per a una millor neteja de la llana del greix. I per prevenir paràsits, s’afegeix sofre de farratge a la sorra de bany. Però el sofre només es requereix si hi ha gats o gossos a la casa. Les puces no poden viure en una xinxilla a causa de la pell gruixuda, però ocasionalment passen d’altres animals domèstics a la cua d’un rosegador.
Com que els animals es banyen molt vigorosament i la pols s’assembla més a la farina fina, no es podrà fer amb un simple palet. Per a les xinxilles, heu de comprar un vestit de bany especial que impedeixi que el local es converteixi en el peu d’un volcà extingit. Es pot fer un anàleg del vestit de bany comprat independentment de mitjans improvisats.
Banyador de xinxilles fet per tu mateix
La principal propietat del banyador és no deixar-lo esmicolar cap als costats mentre l'animal hi gira. Banyar una xinxilla s’assembla a l’erupció d’un guèiser polsós.
La versió més senzilla d’un banyador és un pot normal de tres litres. S'aboca sorra al pot, es posa de costat i es llança una xinxilla pel forat. Durant 15 minuts, gaudeixen de la pols volant del coll i després intenten treure l’animal de la llauna.
No és la forma més neta i còmoda de banyar la vostra mascota. Hi ha contenidors més adequats. Es pot fer un banyador de xinxilla a partir de diversos dispositius de plàstic:
- contenidor d'aliments;
- una galleda de plàstic de mides adequades;
- llaunes de detergent;
- ampolles per a aigua a partir de 5 litres.
El mínim temps i esforç necessari és un recipient per a menjar. N’hi ha prou amb anar a la botiga i comprar un contenidor d’una mida adequada. El vídeo mostra una xinxilla banyant-se en un contenidor similar.
Tanqueu bé el recipient amb una tapa i deixeu-hi l’animal durant molt de temps. Però és possible protegir l'apartament de la pols amb l'ajut d'un contenidor d'aquest tipus.
Cubell
Una galleda de plàstic gran és convenient perquè es pot utilitzar "al rellotge" o es pot posar en una gàbia com a banyador permanent.
- Trieu una galleda baixa però ampla.
- Es talla un forat a la paret lateral del cub a la mida de l’animal, les vores es suavitzen amb paper de vidre. El forat es talla de manera que la vora inferior amb una galleda invertida es trobi a 15-20 cm del terra.
- Es gira la galleda amb la tapa cap avall i s’hi aboca sorra.
L’avantatge d’una galleda sobre una llauna o un vestit de bany d’un contenidor és la possibilitat d’extreure una xinxilla que vulgui continuar banyant-se-la sense espantar l’animal i sense danyar-lo físicament. El cub es capgira acuradament, es treu la tapa i es treu el rosegador.
Els desavantatges inclouen el fet que amb una gran capa de sorra hi haurà tanta pols a l’habitació com una llauna de tres litres.
Bote o ampolla
Una ampolla d’aigua gran i un contenidor de plàstic de detergents pràcticament no difereixen en les seves característiques tècniques. La roba de bany d’ells es fa d’una manera.
- Es talla un forat en una de les parets de la xinxilla. En el cas d’un contenidor, aquest serà un dels costats amples.
- Les vores del forat també es liquen amb paper de vidre fi.
- Es col·loca el recipient amb el forat cap amunt i s’aboca la sorra a l’interior.
Només queda llançar una xinxilla al banyador.
Inconvenients habituals de totes les peces de bany de plàstic:
- Pes lleuger. La xinxilla els pot tombar saltant dins i fora del contenidor.
- Superfície llisa. És difícil que un animal agafi les urpes per sortir del vestit de bany.
- "Comestibilitat" del plàstic. El rosegador pot tastar el banyador i les partícules de plàstic de l’intestí no han aportat salut a ningú.
En comparació amb els envasos de plàstic, les llaunes tenen l’avantatge que no es poden menjar. En cas contrari, els banyadors de vidre són inferiors.La llauna pot rodar per terra mentre neda. L’única opció sostenible és un pot de vidre rectangular, però no sempre està disponible. A més, si la xinxilla aconsegueix trencar la riba, hi ha el risc que l’animal sigui tallat.
Fusta
Una de les millors opcions seria un banyador de fusta casolà. Però requereix mans hàbils. Fet de fusta comestible per a les xinxilles, té avantatges significatius respecte al vidre o el plàstic.
- És fàcil que un rosegador pugui entrar i sortir d’un banyador sobre un arbre aspre.
-
La tapa elevadora facilitarà el canvi de sorra usada o l’atrapament de l’animal amb el banyador. Per a la xinxilla, haureu de fer un pestell que tanqui l’entrada del banyador.Important! El banyador està fabricat només amb fusta natural. Ni la fusta contraplacada ni l’aglomerat no funcionaran a causa dels adhesius verinosos amb què estan fabricats.
- La fusta natural és prou pesada com per evitar que la xinxilla bolqui el recipient mentre neda.
- Fer un vestit de bany no és particularment difícil per a algú que hagi fet cases per a ocells. De fet, es tracta de la mateixa caixa amb una entrada.
L’inconvenient d’un banyador de fusta és la possibilitat de menjar-lo per un rosegador.
Es pot fer una caixa similar de llauna, però caldrà prendre mesures per garantir que l’animal no es talli les potes. La llauna amb un gruix aparentment significatiu en realitat no és inferior en nitidesa a una navalla.
Aquesta opció és per als amants de la costura.
Mides de roba de bany
Les xinxilles es presenten en dues varietats: decorativa i industrial. Són les mateixes espècies, però les grans pells són beneficioses per a la indústria de la pell. Al mateix temps, és més convenient per als aficionats mantenir una varietat més petita a la casa. A més de la mida, aquests animals no són diferents entre ells.
És el tipus de rosegador que determina la mida del banyador. El recipient es selecciona perquè un animal adult s’hi pugui encabir lliurement i pugui girar. Però no s’ha de fer un vestit de bany massa gran, ja que en aquest cas hi haurà un consum molt gran de sorra cara.
Com banyar una xinxilla a la sorra
Per banyar una xinxilla a la sorra, només cal posar-la al banyador. Aleshores, l’animal ho farà tot sol a nivell d’instints. Les xinxilles es banyen durant uns 15 minuts, després dels quals es retira l'animal de la safata i es sacseja.
Hi ha certes regles per a aquesta acció final. Una xinxilla no es pot prendre simplement sota el pit de manera que les potes posteriors pengin a l’aire. Aquesta adherència pot danyar la columna vertebral.
L'animal es col·loca al palmell i es sacseja suaument la sorra d'un costat. Després es trasplanten a l’altra palma i, de manera similar, netegen la resta de sorra de l’altra.
Quan es pot nedar després de parir una xinxilla
Després de donar a llum, totes les femelles presenten una secreció mucosa i sanguinolenta durant algun temps des del canal de part. Les xinxilles no són una excepció en aquest sentit i es creu que encara és impossible banyar-les durant aquest període. Com que encara hi ha ferides obertes al sistema reproductor de la femella, que es banyen a la sorra, es pot infectar.
Les opinions varien quant a quan es pot deixar banyar la xinxilla després de parir. Segons alguns criadors de xinxilla, hauríeu d’esperar entre 1 i 1,5 setmanes. Segons altres, si la femella ha parat l’estre, és possible banyar l’animal el tercer o quart dia.
Si el part va ser complicat, és impossible banyar la femella en presència d’inflamació o secreció.
Conclusió
Hi ha molt poques regles que s’han de seguir quan es banyen xinxilles, però les que existeixen requereixen una actitud molt responsable per part dels propietaris d’aquests increïbles animals.
Gràcies pels teus vídeos sobre xinxilles. Aconsellar a un veterinari de xinxilles a Odessa. I si podeu escriure de, podeu demanar fulles d'herba per a xinxilles i quin dels pinsos és preferible (a les botigues d'animals d'Odessa)